El Poble

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Municipi situat en el confí amb I’Urgell i la Conca de Barberà. Un seguit de canvis en la divisió geogràfica del territori, l’ha afectat sovint, ja que pertany a la província de Tarragona i al partit judicial de Montblanc, però havia pertangut al de Cervera; fins el 1957 va ser del bisbat de Vic i després va passar a l’arxidiòcesi de Tarragona.

El terme municipal té una extensió de 10’97 km2. La vall té una altitud mitjana de 570 m al seu centre, però les serres d’ambdós costats passen de 700 m, amb cota màxima el Cap de Cans (759 m.), que és per on entren al terme els torrents o rieres de Forès i de Saladern, abans d’unir-se al Riu Corb. Hom comptabilitza 440 ha de bosc de pins, pinassa, pi blanc i alzinar. Hi ha sectors erms o de pastures i més d’un terç del terme es destina a conreus de secà (cereals, llegums i farratge); i un altre sector, d’oliveres i vinya.

ACTIVITAT ECONÒMICA

Bàsicament és l’agricultura, però resulta força important el sector turístic, canalitzat a través de les aigües minerals (fonts Pudosa i Salada). Efectivament, a l’inici del segle XX i aprofitant l’interès mèdic d’aquestes aigües que provenia de temps enrere, es va construir el Balneari de Vallfogona, modernament revitalitzat. L’afluència de banyistes i estiuejants, principalment als mesos de juliol i agost, ha fet créixer a l’entorn del balneari un conjunt d’hostals i residències, habitatges particulars, etc. en evolució favorable.

HISTORIA

El poble (573 m. d’altitud, 130 habitants) és situat prop del riu i la carretera de les Borges Blanques a Igualada. Té un nucli antic de regust medieval, amb infinitat de llocs evocadors, especialment la Plaça Major.
La toponímia del lloc conserva noms històrics com el del Portalet, d’Orient, del Pou o de la Font, o carrers dedicats als seus personatges singulars, com el rector Francesc Vicent Garcia, Mn. Ramon Corbella, el P. Guim o el pintor Pinet.
El poble era tancat i fortificat amb muralles i torres -alguna, com la torre del Planell, es conservà fins al segle XVIII, en què fou demolida-; es regia per un consell que regulava la vida social i els béns comunals. Consta l’existència d’un hospital que, fins al segle XIX, assistia a pelegrins i malalts. Al terme es troben restes de l’antiga capella de Sant Pere dels Bigats, datada al segle XIII, i a la qual el poble anava en processó el primer de maig.
Un dels personatges importants de la població és Francesc Garcia i Torres (Tortosa, 1582-Vallfogona, 1623), conegut com el rector de Vallfogona. Havia estudiat a Lleida i Vic, i el 1607, dos anys després de ser ordenat, guanyà per concurs la parròquia de Vallfogona. Home intel•ligent i picaresc, partidari dels nyerros i amic de Rocaguinarda, és autor d’una àmplia obra poètica conservada només en part, de comèdies, etc. Fou secretari del bisbe de Girona i es relacionà amb poetes de l’època, com Lope de Vega. Des de 1951 té monument a la vila, i les rajoles que anuncien la toponímia urbana porten frases commemoratives seves.